Altres indicadors

Posem al seu abast la deteterminació d’altres factors que poden ajudar-lo a millorar la qualitat de la seva salut:
- Triglicèrids: Molècula grassa de ràpida aparició en sang, que pot anar acompanyat amb colesterol. Es consideren valors normals tots aquells que es trobin per sota de 150 mg/dl en dejú, no sent aconsellable valors superiors a 200 mg/dl.
- Creatinina: és un indicador de la funcionalitat dels ronyons. La creatinina és un producte de la degradació de la creatina, que forma part dels músculs. La creatinina és eliminada de l’organisme pels ronyons. Quan hi ha un funcionament anormal dels ronyons, els nivells de creatinina en sang augmenten, degut a la disminució de la capacitat dels ronyons per eliminar-la ja que la funcionalitat d’aquests pot estar compromesa. Es consideren valors normals, aquells valors inferiors a 1 mg/dl.

- GPT: és un indicador de la funcionalitat hepàtica. La GPT és considerada com la aminotransferasa hepàtica per la seva alta sensibilitat a qualsevol trastorn. La magnitud dels valor de GPT depenen de l’extensió del trastorn i de la riquesa en contingut enzimàtic pròpia del fetge. El valor de GPT en condicions normals ha de ser inferior a 40 U/L. Les principals causes que fan que existeixi un increment de l’activitat enzimàtica, son: lleugeres lesions tòxiques hepàtiques degudes sobretot a l’alcohol, obstruccions biliars extra i intrahepàtiques, participació del fetge en casos d’estasis cardíac, pancreatitis crònica i tumors malignes.

- Àcid Úric: es pot definir la hiperuricèmia com la concentració plasmàtica d’urat superior a 7 mg/dl. L’augment d’urat en sang pot augmentar el risc de patir gota o urolitiasis. La hiperuricèmia no és en si mateixa una malaltia, ni és motiu de rebre tractament. L’aparició de hiperuricèmia és més aviat una indicació per a determinar la seva causa. La decisió d’administrar tractament depèn de la causa i de les possibles conseqüències de la hiperuricèmia en cada individu. En qualsevol cas amb nivells d’hiperuricèmia sostinguts, és aconsellable seguir una dieta pobre en proteïnes, podent distingir 3 grups alimentaris: Grup I (molt pobre en proteïnes, no presenta limitacions en el menjar), Grup II (contingut mitjà de proteïnes, es poden prendre però sense abusar), i el Grup III (Molt ric en proteïnes, es pot menjar MOLT ocasionalment).

AQUI VA EL QUADRE

- Hemoglobina: la Hemoglobina és la molècula que es troba dins dels eritròcits (glòbuls vermells) responsable de la distribució de l’oxigen a tot l’organisme des dels pulmons. Es consideren valors normals d’hemoglobina superiors a 11-13 g/dL. Existeixen diferents causes que poden provocar una disminució dels valors d’Hemoglobina. Un estat no patològic és el cicle menstrual en les dones, però existeixen altres casos patològics com son hemorràgies de diferents etiologies, dèficit de Fe, dèficit de Vit B12(cianocobalamina), i àcid fòlic. És important conèixer la causa de la disminució d’hemoglobina per poder instaurar un tractament adequat, però en general podem aconsellar en estats anèmics, seguir una dieta rica en verdures, sobretot foliàcies verdes, carns vermelles, deixant a un segon terme les llenties i espinacs ja que el ferro que contenen no s’absorbeix tan bé com les de les carn vermelles.
- Consell antitabac: Tot individu fumador que es proposi deixar de fumar, ha de saber que hi ha eines per ajudar-lo amb aquesta deshabituació. El primer punt és saber que el tabac és una droga (legal, però droga), i com tal crea una addicció i que en el procediment de deshabituació podem presentar síndrome d’abstinència. El primer que cal és la ferma decisió de deixar de fumar acompanyat per una comprensió i recolzament de les persones més properes. En segon lloc s’ha d’intentar fer un canvi d’hàbits que ens comportin el desig de fumar, com per exemple si la primera cigarreta del dia era després del cafè, intentar no fer aquest cafè o canviar el lloc de fer-lo per disminuir la temptació. Si la parella també és fumadora, se li ha de demanar que eviti fumar en la presencia de la persona que està intentant deixar de fumar. També cal saber que hi ha eines per ajudar en la transició de la deshabituació, com son els pegats, xiclets i comprimits de nicotina que disminuiran el síndrome d’abstinència. Hi ha tractaments alternatius dels que li podem donar informació, però que en últim terme haurà de ser el metge qui els prescrigui. Però en qualsevol cas, des de la farmàcia volem motivar-lo en deixar de fumar i estem a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte.